Descàrregues

La nova ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, s'ha estrenat declarant-se absolutament contrària a les descàrregues d’internet. Per tant, si tenim en compte que el seu ministeri és qui ha de regular la col·lisió d’interessos que hi ha entre els drets d’autor i la circulació de música i vídeos per la xarxa, ja ens podem imaginar cap on aniran les coses. Aquells que avui es descarreguen música per internet, han/hem de saber que la descàrrega d’un fitxer d’internet amb la legislació espanyola a la mà queda emparada pel Text Refòs de la Llei de la Propietat Intel·lectual (TRLPI) quan protegeix la còpia privada . Aquesta exepcionalitat es dóna també a la majoria de països del nostre entorn. La descàrrega de música suposa la utilització d’alguns dels sistemes P2P o “peer to peer” per a l’intercanvi de fitxers. Els juristes precisen que en realitat el que es fa és una reproducció i comunicació pública de fitxers i d’obres protegides.Vulnerem alguna llei quan accedim a una obra i en fem una còpia privada, i no ho fem per cap ús col·lectiu, ni lucratiu? I si posem l’obra copiada a disposició dels usuaris de la xarxa? Si ho posem tot a disposició del públic amb el sistema P2P infringim la LPI, però no és cap conducta delíctiva amb el Codi Penal a la mà (Art. 270), sobretot a partir d’una circular del 2006 de la Fiscalia General de l’Estat, en la qual s’indica que l’ús de sistemes P2P no pot ser considerat una conducta penada perquè no hi ha l’ànim de lucre. També hi ha un seguit de sentències que neguen l’existència d’un delicte d’infracció de la propietat intel·lectualper l’ús de sistemes d’intercanvi de fitxers via Internet. En sentirem a parlar, em temo