Reflexions de la rectora

Gràcies a la meva feina, aquesta setmana he pogut parlar amb calma amb la rectora de la UOC, Imma Tubella. Era per a una entrevista que podreu llegir a El Punt (www.elpunt.cat) el dilluns vinent, dia 13 d'abril. Parlem bàsicament del pla Bolonya, però també fa algunes reflexions sobre el món en què ens trobem i les noves tecnologies. Us en transcric algunes:

(...) -Una altra característica de la UOC, a banda de la virtualitat, és l’ús de les noves tecnologies. Els joves han canviat els seus hàbits a l’hora d’informar-se.
- I.T. La història dels mitjans de comunicació ens demostra que cap d’ells desapareix, encara que ho sembli. En tot cas, canvia l’ús. La ràdio va passar de ser al centre d’una sala a transistorialitzar-se i ara la duus arreu, a casa i al cotxe.
-Els diaris en paper desapareixeran?
-(I.T.)Tant de bo que no. Però segur que en canviarà l’ús. Fa poc he estat als Estats Units i m’he fixat amb la nova publicitat del The New York Times: venen subscripcions només per a cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge. Perquè entre setmana molts ja llegim la premsa digital. Això és molt angoixant per als diaris, però és interessant veure com es transformarà.
-I no només els diaris. Només cal veure què diuen ara les televisions, que parlen de fussionar-se. A vostè la defineixen com a “experta en comunicació”. Com a experta, sap cap on anem?
-(I.T.) No tinc una bola de vidre. Però sap què tinc? L’habitació dels meus fills. No miro la bola, miro l’habitació. I allà veig com dominen el món de la comunicació.Tot són pantalles: la d’internet, la del mòbil, la de la Nintendo,... I no saben ser passius. Volen participar. Interactuen. No entenen la comunicació passiva.
- I l’escletxa digital? A qui deixarem pel camí?
- (I.T.) A diferència d’anys enrere, que parlàvem de rics i pobres en l’accés a les noves tecnologies, a mi em sembla ara que estem davant d’un tema simplement generacional.
- Em connecto, per tant sóc. És el títol d’una seva conferència. Si no em connecto, no existeixo?
- (I.T.) No.Estem en un mon en xarxa, i això no és cap metàfora. Tot el que fem, des de la informació al menjar i a la diversió, tot té a veure amb xarxes. O t’hi connectes o no existeixes. I ara el plaer és quedar-te sense bateria al mòbil.
-Què ens falta?
-(I.T.) Polítiques públiques. Tenim molts punts d’accés a internet, i en connexions no estem mal situats en aquest sentit. Però ens falten polítiques públiques. Perquè estar connectat també és un factor de benestar, per la gent jove però també per a la tercera edat. I de polítiques públiques en aquest sentit, de moment molts discursos però res més.
-Vostè té boc, twiter i està al faceboock. Ara tots hem de tenir bloc?
- (I.T.)Depén de si et vols comunicar o no. Si vols vendre alguna cosa, productes o idees, no està malament tenir-lo.
- Té un punt d’exhibicionisme.
- (I.T.) Sí, indubtablement. Però no passa res.
- El Faceboock és la competició a veure qui té més amics?
- (I.T.) És una xarxa social. Ahir era la Plaza Mayor de Salamanca i un dels acompanyants en va dir: això és com el Facebook, en aquesta plaça sempre hi ha algú, sempre trobes algú amb qui parlar. És això. Jo he recuperat amics dels quals feia molts anys que no en sabia res.
- En una entrevista que li vaig fer fa dotze anys vostè es mostrava crítica amb la funció social de TV3. Encara ho creu?
-(I.T.) Crec que encara està pitjor. En els seus inicis, Dallas i el Barça, el futbol, va tenir una gran importància en la normalització lingüística del país, molt més que no pas l’escola. TV3 va saber connectar amb els gustos de la gent, i amb Dallas es va arribar a una sèrie de gent que mai s’hi hauria arribat. Es va saber fer per la llengua, però no pas per la cultura ni per la cohesió nacional. No es va saber treballar l’imaginari. TV3 no ha sabut aprofitar l’audiovisual per transmetre valors de cohesió social i nacional. No ho ha fet mai. I ara està perdent els joves. I si no va em compte es convertirà amb la televisió de la tercera edat.
-Per què?
-(I.T.)És un tema que té a veure amb els nous usos dels mitjans de comunicació en relació als tradicionals.
- Llavors, els passa tots.
- (I.T.)Sí, però li poso d’exemple la BBC. Aquesta cadena, per exemple, fa molts anys va posar a la xarxa tots els seus continguts a internet, al costat d’eines d’edició. Perquè la gent jugués amb els continguts, els reedités, els modifiqués... Això és només és un exemple. O canvien o els mitjans tradicionals seran mitjans de la tercera edat. La diferència amb la resta de mitjans és que TV3 neix, a banda de convertir-se en una eina de normalització, amb el mandat clar de ser una televisió cultural i nacional. I això que m’expliquin com ho estan complint amb els joves.