Posat's a recordar entrevistes, n'he repescat una d'uns anys enrere amb el cap de Recursos Humans d'IBM a Espanya i Portugal, Manuel Cervantes, del qual depenien aleshores més de cinc mil treballadors. Deia coses que semblen del tot actuals. Però les deia... fa deu anys!!
N'extrec algunes respostes/reflexions que feia l'entrevistat en relació al teletreball:
"La primera pregunta que es fa l'empresari quan se li planteja aquesta possibilitat és: i aquesta persona, aquest meu treballador que ara no veuré, quan no sigui a la feina, com el controlaré? I aquesta és una pregunta que es contesta ràpidament: s'ha de valorar les persones pel que aporten, no per les hores de feina a l'oficina. Així de fàcil. Se suposa que tohom fa una feina, i que l'empresari ja podrà veure els resultats, independentment d'on sigui el treballador.»
-"En general, valorem les persones per les hores de presència a l'oficina, però està clar que la presència física no garanteix res. No garanteix un bon treball, ni en quantitat ni en qualitat. S'hi poden estar deu hores i estar perdent el temps miserablement. Això sí, de vuit del matí a sis de la tarda asseguts davant la pantalla. Però pensant en altres coses...»
-"Qualsevol relació laboral s'ha de basar en una confiança mútua. Si no existeix, tot és problemàtic. Si existeix, pots apostar o no pel teletreball, però la cosa funciona. Confiança i resultats.»
"L'empleat, si és un pocavergonya, és clar que inicialment pensarà que això és una bicoca... Però si és responsable sabrà veure que aconsegueix més llibertat de moviment, d'acció, d'organització,... Per què nosaltres hem de fer venir algú a les nou del matí a la feina, a l'hora que a Madrid hi ha aquells embussos impressionants, quan pot fer la feina des de casa seva?»
-"Em quedo sorprès quan sento en alguns fòrums algú amb l'argument que internet no li interessa . A veure, com pot dir algú que això no li interessa? Com pot dir-ho si el món va per aquí? Per les empreses, quedar-se fora d'això és quedar-se fora del mercat, i a vegades a més curt termini del que es pensen...»-
Insisteixo. Es va publicar al diari El Punt -on treballo- el 2 de maig del... 1999.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada