Ja tinc bloc, però encara no sé ben bé perquè

Hola. Fa quatre dies vaig inaugurar un bloc vinculat al diari El Punt, on treballo des de fa uns quants anys. Ara n'obro un de nou per l'assignatura del màster de la UOC. Però com que em seria complicat fer un discurs diferent en un lloc i en un altre, us penjo el que va ser el meu primer missatge, d'ara fa tres setmanes, perquè veieu què en penso dels blocs, del facebocck i una mica de tot plegat.


M’he resistit fins ara a tenir un blog. No sé ben bé perquè. Però em temo que té molt a veure amb fet que, en el fons, encara no tinc clar del tot perquè serveix. Us transcric un fragment d’una intervenció que Quim Monzó va fer l’any passat a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, quan li van concedir el premi Maria Àngels Anglada. Deia Monzó: “Com tants adolescents, vaig començar a escriure un diari personal. De vegades penso que, si fos ara, potser escriuria un bloc a internet. Perquè els blocs són en certa mesura l’evolució d’aquells diaris que escrivíem a mà, i on ho explicàvem tot. Nosaltres, però, no ensenyàvem a ningú allò que escrivíem, ni al millor amic. Abans morts que no pas que algú els veiés. En canvi, els blocs d’ara, a internet, tenen tant de diari personal com d’exhibició. Són un aparador on se sap poc què és la intimitat”. Doncs per això, suposo que perquè em sembla que hi ha un punt d’exhibicionisme, en tot plegat, m’he resistit fins ara a fer un bloc. Però els temps canvien, i sembla que un periodista ara ja no sigui periodista si no té un bloc. I, és clar, també ha de ser al Facebock i tenir-hi molts amics. Jo al Facebock encara m’hi resistiré un temps a tornar-hi, perquè el darrer cop que m’hi vaig donar d’alta de tant en tant rebia missatges de gent que volia ser amiga meva i a mi em sabia greu dir-los que jo no, i em vaig haver de donar de baixa. Al bloc, però, m’estreno avui. Conec un munt de gent que anys enrere fardava de no tenir mòbil, i ara no només en tenen ells sinó que paguen les factures dels dels seus fills. Són els mateixos que ara van dient que no tenen cap bloc i que ni els interessa. Ja en parlarem. Jo, per si de cas –i ja els he confessat que de moment encara no sé ben bé perquè- ja tinc el meu, de bloc.