El virus que aquests dies ens preocupa a tots deu ser l'exemple més clar de la globalització que vivim. És cert que de pandèmies i de virus ja n'hi ha hagut en d'altres ocasions i que la història n'és plena, però la velocitat amb què es pot propagar ara té molt a veure amb la facilitat de moviment de tots plegats. Un mapa de vols situat sobre un mapamundi deu ser indicatiu.
I la segona i tant o més important: les consultes a internet sobre la grip porcina s'ha disparat: 200.000 consultes en quatre dies a l'Estat Espanyol, segons la consultora Nielsen.
dimarts, 28 d’abril del 2009
dimecres, 22 d’abril del 2009
Tecnologia´, rellotges i país
Simplement, m'ha fet molta gràcia. Perquè a vegades associem la tecnologia a internet, blocs, Faceboock o Wikis. Però és clar, els avenços tecnològics també es duen poder produir en coses tan simples com els rellotges. L'avenç tecnològic i conceptual, insisteixo, m'ha fet gràcia. Per primer cop una empresa treu al mercat un rellotge que dóna l'hora en català. L'empresa es diu Tictactec07 i el rellotge Horacat. Ja sabeu, suposo que els catalans ens caracteritzem per anar sempre més endavant que la resta de l'estat. A dos quarts, nosaltres ja posem l'hora següent; mentre que a la resta arrosseguen l'hora anterior. Vaja, que quan per a nosaltres són dos quarts de set (ja mirem cap a les set), la resta de l'Estat encara mira enrere i parla de "Las seis y media". Fins i tot amb l'hora sempre hem anat més endavant...
dimarts, 21 d’abril del 2009
De l'arada al GPS
Dilluns passat el diari El Punt (www.elpunt.cat) publicava una informació certament curiosa: com les noves tecnologies han revolucionat fins i tot el sector agrari. Sembla que les feines tradicionals estiguin renyides amb els nous avenços tecnològics. El reportatge demostra justament el contrari: s'hi expliquen casos reals de pagesos que fan servir el Google Maps per controlar les plagues dels arbres fruiters i de pastors que utilitzen el mòbil i el GPS per controlar els seus ramats fent pasturatge a distància. Ja ho dic al títol del meu bloc: no sé on anirem a parar...
diumenge, 19 d’abril del 2009
The Pirate Bay
Suposo que ja sabeu que divendres passat un tribunal suec va condemnar a un any de presó per infringir els drets d’autor a quatre homes responsables d’una de les majors pàgines web d’intercanvi d’arxius del món, The Pirate Bay, i els va ordenar pagar una multa de 2,7 milions d’euros. El veredicte del cas sobre quatre homes vinculats a la coneguda pàgina web és un pas a favor de les companyies de música i cinema, que pretenen recuperar milions de dòlars en beneficis perduts per les descarregues il·legals, segons analistes.
És complicat, tot plegat. Primer, perquè entenc la impotència que deuen sentir les companyies de música i de cinema quan veuen com circulen lliurement per la xarxa milers d'arxius amb música i pel·lícules que ells han produit i que no controlen. En segon lloc, però, també entenc que la xarxa és molt complicada de controlar, i que el programari lliure que defensa Richard Stallman i tants seguidors seus no està tan malament. Llavors, com es casen les dues històries? Perquè podem fer un gran discurs dient que si tots els programes són lliures la societat serà millor, però això és tan utòpic com dir que si el món estés ben repartit tots seríem molt més feliços i viuríem en un món més just. Les teories d'Stallman les conec, però quan ell defensa que els programadors bolquin els seus programes a la xarxa per ser utilitzats lliurement em sona a allò que si els països rics volguessin no hi haurà fam al món. És molt bonic, però el món no funciona així. Si jo tinc una idea, no tinc dret a treure'n rendiment? Si una cançó és una idea, no tinc dret a tenir drets d'autor? Suposo que no és el mateix si ho mires des del punt de vista de l'autor que del consumidor, és clar.
Per això penso que sentències com les que citava al principi, del tribunal suec, poden estar molt bé però no serveixen de res. La indústria cinematogràfica i discogràfica no se salvarà perseguint els seus drets: s'ha de reinventar. El P2P no l'evitarà ningú. I per cada "processat" i condemnat n'hi haurà milers que no ho seran. És just? Francament, no ho sé. Però és així.
És complicat, tot plegat. Primer, perquè entenc la impotència que deuen sentir les companyies de música i de cinema quan veuen com circulen lliurement per la xarxa milers d'arxius amb música i pel·lícules que ells han produit i que no controlen. En segon lloc, però, també entenc que la xarxa és molt complicada de controlar, i que el programari lliure que defensa Richard Stallman i tants seguidors seus no està tan malament. Llavors, com es casen les dues històries? Perquè podem fer un gran discurs dient que si tots els programes són lliures la societat serà millor, però això és tan utòpic com dir que si el món estés ben repartit tots seríem molt més feliços i viuríem en un món més just. Les teories d'Stallman les conec, però quan ell defensa que els programadors bolquin els seus programes a la xarxa per ser utilitzats lliurement em sona a allò que si els països rics volguessin no hi haurà fam al món. És molt bonic, però el món no funciona així. Si jo tinc una idea, no tinc dret a treure'n rendiment? Si una cançó és una idea, no tinc dret a tenir drets d'autor? Suposo que no és el mateix si ho mires des del punt de vista de l'autor que del consumidor, és clar.
Per això penso que sentències com les que citava al principi, del tribunal suec, poden estar molt bé però no serveixen de res. La indústria cinematogràfica i discogràfica no se salvarà perseguint els seus drets: s'ha de reinventar. El P2P no l'evitarà ningú. I per cada "processat" i condemnat n'hi haurà milers que no ho seran. És just? Francament, no ho sé. Però és així.
dijous, 16 d’abril del 2009
Internet i televisió
M'estic llegint llibre que m'ha semblat interessant de comentar. És de Carlos Tabernero, Imma Tubella i Vincent Dwyer i porta per nom "Internet i televisió: la guerra de les pantalles". (Editorial Ariel, març de 2008). Potser perquè és un tema que m'interessa particularment, però l'he començat a llegir i em sembla que està molt bé. Parla de la generalització de l'accés a la tecnologia, de la transformació i canvis que això ha dut a la nostra vida quotidiana i dels futurs camps de batalla: dels joves, de la guerra de les pantalles, dels canvis socioculturals... Insisteixo que tot just vaig per la meitat, però em sembla altament recomanable per la radiografia que s'hi fa.
dimarts, 14 d’abril del 2009
L'ús d'internet, en xifres
Un estudi de la Fundación BBVA del darrer trimestre del 2008 (unes dades, per tant, molt recents) sosté que la presència d’Internet a les llars espanyoles ha passat del 31% el 2005 al 41% el 2008. La majoria (71%) s’hi connecten amb banda ample, i en particular ADSL, i amb la tarifa plana 24 hores.
Això vol dir que pràcticament a la meitat de les cases de l’estat hi ha connexió a la xarxa 24 hores al dia. Indubtablement, això ens ha canviat les nostres vides.
Segons el mateix estudi, quines activitats fem a internet? Em sembla interessant saber-les:
1. En el camp de la informació:
En un 82% dels casos, els usuaris de la xarxa hi cerquen informació.
En un 46,7% dels casos, a internet hi llegim notícies o diaris.
2. En el camp de la comunicació:
Un 87,9% dels usuaris utilitzen el correu electrònic.
Un 30,2% dels usuaris utilitzen internet per converses interactives o per a xarxes socials.
3. En el camp de l’oci i l’entreteniment:
Un 52,9% dels usuaris es descarreguen música.
Un 44% es descarreguen pel·lícules i videos.
Un 20,9% juga a internet.
4. En el camp dels serveis i compres:
Un 24,5% dels usuaris d’internet l’utilitza per fer consultes i transaccions bancàries. Un 20,4% dels consultats assegura que ja fa gestions amb l’administració
Un 25% dels usuaris utilitza internet per comprar
I 5. en el camp de la feina i la formació, l’ús d’internet també ha canviat coses
Un 19,9% dels usuaris d’internet hi busca feina.
Un 8% dels usuaris fan servir la xarxa per estudiar
Això vol dir que pràcticament a la meitat de les cases de l’estat hi ha connexió a la xarxa 24 hores al dia. Indubtablement, això ens ha canviat les nostres vides.
Segons el mateix estudi, quines activitats fem a internet? Em sembla interessant saber-les:
1. En el camp de la informació:
En un 82% dels casos, els usuaris de la xarxa hi cerquen informació.
En un 46,7% dels casos, a internet hi llegim notícies o diaris.
2. En el camp de la comunicació:
Un 87,9% dels usuaris utilitzen el correu electrònic.
Un 30,2% dels usuaris utilitzen internet per converses interactives o per a xarxes socials.
3. En el camp de l’oci i l’entreteniment:
Un 52,9% dels usuaris es descarreguen música.
Un 44% es descarreguen pel·lícules i videos.
Un 20,9% juga a internet.
4. En el camp dels serveis i compres:
Un 24,5% dels usuaris d’internet l’utilitza per fer consultes i transaccions bancàries. Un 20,4% dels consultats assegura que ja fa gestions amb l’administració
Un 25% dels usuaris utilitza internet per comprar
I 5. en el camp de la feina i la formació, l’ús d’internet també ha canviat coses
Un 19,9% dels usuaris d’internet hi busca feina.
Un 8% dels usuaris fan servir la xarxa per estudiar
dilluns, 13 d’abril del 2009
Teletreball
Posat's a recordar entrevistes, n'he repescat una d'uns anys enrere amb el cap de Recursos Humans d'IBM a Espanya i Portugal, Manuel Cervantes, del qual depenien aleshores més de cinc mil treballadors. Deia coses que semblen del tot actuals. Però les deia... fa deu anys!!
N'extrec algunes respostes/reflexions que feia l'entrevistat en relació al teletreball:
"La primera pregunta que es fa l'empresari quan se li planteja aquesta possibilitat és: i aquesta persona, aquest meu treballador que ara no veuré, quan no sigui a la feina, com el controlaré? I aquesta és una pregunta que es contesta ràpidament: s'ha de valorar les persones pel que aporten, no per les hores de feina a l'oficina. Així de fàcil. Se suposa que tohom fa una feina, i que l'empresari ja podrà veure els resultats, independentment d'on sigui el treballador.»
-"En general, valorem les persones per les hores de presència a l'oficina, però està clar que la presència física no garanteix res. No garanteix un bon treball, ni en quantitat ni en qualitat. S'hi poden estar deu hores i estar perdent el temps miserablement. Això sí, de vuit del matí a sis de la tarda asseguts davant la pantalla. Però pensant en altres coses...»
-"Qualsevol relació laboral s'ha de basar en una confiança mútua. Si no existeix, tot és problemàtic. Si existeix, pots apostar o no pel teletreball, però la cosa funciona. Confiança i resultats.»
"L'empleat, si és un pocavergonya, és clar que inicialment pensarà que això és una bicoca... Però si és responsable sabrà veure que aconsegueix més llibertat de moviment, d'acció, d'organització,... Per què nosaltres hem de fer venir algú a les nou del matí a la feina, a l'hora que a Madrid hi ha aquells embussos impressionants, quan pot fer la feina des de casa seva?»
-"Em quedo sorprès quan sento en alguns fòrums algú amb l'argument que internet no li interessa . A veure, com pot dir algú que això no li interessa? Com pot dir-ho si el món va per aquí? Per les empreses, quedar-se fora d'això és quedar-se fora del mercat, i a vegades a més curt termini del que es pensen...»-
Insisteixo. Es va publicar al diari El Punt -on treballo- el 2 de maig del... 1999.
N'extrec algunes respostes/reflexions que feia l'entrevistat en relació al teletreball:
"La primera pregunta que es fa l'empresari quan se li planteja aquesta possibilitat és: i aquesta persona, aquest meu treballador que ara no veuré, quan no sigui a la feina, com el controlaré? I aquesta és una pregunta que es contesta ràpidament: s'ha de valorar les persones pel que aporten, no per les hores de feina a l'oficina. Així de fàcil. Se suposa que tohom fa una feina, i que l'empresari ja podrà veure els resultats, independentment d'on sigui el treballador.»
-"En general, valorem les persones per les hores de presència a l'oficina, però està clar que la presència física no garanteix res. No garanteix un bon treball, ni en quantitat ni en qualitat. S'hi poden estar deu hores i estar perdent el temps miserablement. Això sí, de vuit del matí a sis de la tarda asseguts davant la pantalla. Però pensant en altres coses...»
-"Qualsevol relació laboral s'ha de basar en una confiança mútua. Si no existeix, tot és problemàtic. Si existeix, pots apostar o no pel teletreball, però la cosa funciona. Confiança i resultats.»
"L'empleat, si és un pocavergonya, és clar que inicialment pensarà que això és una bicoca... Però si és responsable sabrà veure que aconsegueix més llibertat de moviment, d'acció, d'organització,... Per què nosaltres hem de fer venir algú a les nou del matí a la feina, a l'hora que a Madrid hi ha aquells embussos impressionants, quan pot fer la feina des de casa seva?»
-"Em quedo sorprès quan sento en alguns fòrums algú amb l'argument que internet no li interessa . A veure, com pot dir algú que això no li interessa? Com pot dir-ho si el món va per aquí? Per les empreses, quedar-se fora d'això és quedar-se fora del mercat, i a vegades a més curt termini del que es pensen...»-
Insisteixo. Es va publicar al diari El Punt -on treballo- el 2 de maig del... 1999.
dissabte, 11 d’abril del 2009
Reflexions de la rectora
Gràcies a la meva feina, aquesta setmana he pogut parlar amb calma amb la rectora de la UOC, Imma Tubella. Era per a una entrevista que podreu llegir a El Punt (www.elpunt.cat) el dilluns vinent, dia 13 d'abril. Parlem bàsicament del pla Bolonya, però també fa algunes reflexions sobre el món en què ens trobem i les noves tecnologies. Us en transcric algunes:
(...) -Una altra característica de la UOC, a banda de la virtualitat, és l’ús de les noves tecnologies. Els joves han canviat els seus hàbits a l’hora d’informar-se.
- I.T. La història dels mitjans de comunicació ens demostra que cap d’ells desapareix, encara que ho sembli. En tot cas, canvia l’ús. La ràdio va passar de ser al centre d’una sala a transistorialitzar-se i ara la duus arreu, a casa i al cotxe.
-Els diaris en paper desapareixeran?
-(I.T.)Tant de bo que no. Però segur que en canviarà l’ús. Fa poc he estat als Estats Units i m’he fixat amb la nova publicitat del The New York Times: venen subscripcions només per a cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge. Perquè entre setmana molts ja llegim la premsa digital. Això és molt angoixant per als diaris, però és interessant veure com es transformarà.
-I no només els diaris. Només cal veure què diuen ara les televisions, que parlen de fussionar-se. A vostè la defineixen com a “experta en comunicació”. Com a experta, sap cap on anem?
-(I.T.) No tinc una bola de vidre. Però sap què tinc? L’habitació dels meus fills. No miro la bola, miro l’habitació. I allà veig com dominen el món de la comunicació.Tot són pantalles: la d’internet, la del mòbil, la de la Nintendo,... I no saben ser passius. Volen participar. Interactuen. No entenen la comunicació passiva.
- I l’escletxa digital? A qui deixarem pel camí?
- (I.T.) A diferència d’anys enrere, que parlàvem de rics i pobres en l’accés a les noves tecnologies, a mi em sembla ara que estem davant d’un tema simplement generacional.
- Em connecto, per tant sóc. És el títol d’una seva conferència. Si no em connecto, no existeixo?
- (I.T.) No.Estem en un mon en xarxa, i això no és cap metàfora. Tot el que fem, des de la informació al menjar i a la diversió, tot té a veure amb xarxes. O t’hi connectes o no existeixes. I ara el plaer és quedar-te sense bateria al mòbil.
-Què ens falta?
-(I.T.) Polítiques públiques. Tenim molts punts d’accés a internet, i en connexions no estem mal situats en aquest sentit. Però ens falten polítiques públiques. Perquè estar connectat també és un factor de benestar, per la gent jove però també per a la tercera edat. I de polítiques públiques en aquest sentit, de moment molts discursos però res més.
-Vostè té boc, twiter i està al faceboock. Ara tots hem de tenir bloc?
- (I.T.)Depén de si et vols comunicar o no. Si vols vendre alguna cosa, productes o idees, no està malament tenir-lo.
- Té un punt d’exhibicionisme.
- (I.T.) Sí, indubtablement. Però no passa res.
- El Faceboock és la competició a veure qui té més amics?
- (I.T.) És una xarxa social. Ahir era la Plaza Mayor de Salamanca i un dels acompanyants en va dir: això és com el Facebook, en aquesta plaça sempre hi ha algú, sempre trobes algú amb qui parlar. És això. Jo he recuperat amics dels quals feia molts anys que no en sabia res.
- En una entrevista que li vaig fer fa dotze anys vostè es mostrava crítica amb la funció social de TV3. Encara ho creu?
-(I.T.) Crec que encara està pitjor. En els seus inicis, Dallas i el Barça, el futbol, va tenir una gran importància en la normalització lingüística del país, molt més que no pas l’escola. TV3 va saber connectar amb els gustos de la gent, i amb Dallas es va arribar a una sèrie de gent que mai s’hi hauria arribat. Es va saber fer per la llengua, però no pas per la cultura ni per la cohesió nacional. No es va saber treballar l’imaginari. TV3 no ha sabut aprofitar l’audiovisual per transmetre valors de cohesió social i nacional. No ho ha fet mai. I ara està perdent els joves. I si no va em compte es convertirà amb la televisió de la tercera edat.
-Per què?
-(I.T.)És un tema que té a veure amb els nous usos dels mitjans de comunicació en relació als tradicionals.
- Llavors, els passa tots.
- (I.T.)Sí, però li poso d’exemple la BBC. Aquesta cadena, per exemple, fa molts anys va posar a la xarxa tots els seus continguts a internet, al costat d’eines d’edició. Perquè la gent jugués amb els continguts, els reedités, els modifiqués... Això és només és un exemple. O canvien o els mitjans tradicionals seran mitjans de la tercera edat. La diferència amb la resta de mitjans és que TV3 neix, a banda de convertir-se en una eina de normalització, amb el mandat clar de ser una televisió cultural i nacional. I això que m’expliquin com ho estan complint amb els joves.
(...) -Una altra característica de la UOC, a banda de la virtualitat, és l’ús de les noves tecnologies. Els joves han canviat els seus hàbits a l’hora d’informar-se.
- I.T. La història dels mitjans de comunicació ens demostra que cap d’ells desapareix, encara que ho sembli. En tot cas, canvia l’ús. La ràdio va passar de ser al centre d’una sala a transistorialitzar-se i ara la duus arreu, a casa i al cotxe.
-Els diaris en paper desapareixeran?
-(I.T.)Tant de bo que no. Però segur que en canviarà l’ús. Fa poc he estat als Estats Units i m’he fixat amb la nova publicitat del The New York Times: venen subscripcions només per a cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge. Perquè entre setmana molts ja llegim la premsa digital. Això és molt angoixant per als diaris, però és interessant veure com es transformarà.
-I no només els diaris. Només cal veure què diuen ara les televisions, que parlen de fussionar-se. A vostè la defineixen com a “experta en comunicació”. Com a experta, sap cap on anem?
-(I.T.) No tinc una bola de vidre. Però sap què tinc? L’habitació dels meus fills. No miro la bola, miro l’habitació. I allà veig com dominen el món de la comunicació.Tot són pantalles: la d’internet, la del mòbil, la de la Nintendo,... I no saben ser passius. Volen participar. Interactuen. No entenen la comunicació passiva.
- I l’escletxa digital? A qui deixarem pel camí?
- (I.T.) A diferència d’anys enrere, que parlàvem de rics i pobres en l’accés a les noves tecnologies, a mi em sembla ara que estem davant d’un tema simplement generacional.
- Em connecto, per tant sóc. És el títol d’una seva conferència. Si no em connecto, no existeixo?
- (I.T.) No.Estem en un mon en xarxa, i això no és cap metàfora. Tot el que fem, des de la informació al menjar i a la diversió, tot té a veure amb xarxes. O t’hi connectes o no existeixes. I ara el plaer és quedar-te sense bateria al mòbil.
-Què ens falta?
-(I.T.) Polítiques públiques. Tenim molts punts d’accés a internet, i en connexions no estem mal situats en aquest sentit. Però ens falten polítiques públiques. Perquè estar connectat també és un factor de benestar, per la gent jove però també per a la tercera edat. I de polítiques públiques en aquest sentit, de moment molts discursos però res més.
-Vostè té boc, twiter i està al faceboock. Ara tots hem de tenir bloc?
- (I.T.)Depén de si et vols comunicar o no. Si vols vendre alguna cosa, productes o idees, no està malament tenir-lo.
- Té un punt d’exhibicionisme.
- (I.T.) Sí, indubtablement. Però no passa res.
- El Faceboock és la competició a veure qui té més amics?
- (I.T.) És una xarxa social. Ahir era la Plaza Mayor de Salamanca i un dels acompanyants en va dir: això és com el Facebook, en aquesta plaça sempre hi ha algú, sempre trobes algú amb qui parlar. És això. Jo he recuperat amics dels quals feia molts anys que no en sabia res.
- En una entrevista que li vaig fer fa dotze anys vostè es mostrava crítica amb la funció social de TV3. Encara ho creu?
-(I.T.) Crec que encara està pitjor. En els seus inicis, Dallas i el Barça, el futbol, va tenir una gran importància en la normalització lingüística del país, molt més que no pas l’escola. TV3 va saber connectar amb els gustos de la gent, i amb Dallas es va arribar a una sèrie de gent que mai s’hi hauria arribat. Es va saber fer per la llengua, però no pas per la cultura ni per la cohesió nacional. No es va saber treballar l’imaginari. TV3 no ha sabut aprofitar l’audiovisual per transmetre valors de cohesió social i nacional. No ho ha fet mai. I ara està perdent els joves. I si no va em compte es convertirà amb la televisió de la tercera edat.
-Per què?
-(I.T.)És un tema que té a veure amb els nous usos dels mitjans de comunicació en relació als tradicionals.
- Llavors, els passa tots.
- (I.T.)Sí, però li poso d’exemple la BBC. Aquesta cadena, per exemple, fa molts anys va posar a la xarxa tots els seus continguts a internet, al costat d’eines d’edició. Perquè la gent jugués amb els continguts, els reedités, els modifiqués... Això és només és un exemple. O canvien o els mitjans tradicionals seran mitjans de la tercera edat. La diferència amb la resta de mitjans és que TV3 neix, a banda de convertir-se en una eina de normalització, amb el mandat clar de ser una televisió cultural i nacional. I això que m’expliquin com ho estan complint amb els joves.
Descàrregues
La nova ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, s'ha estrenat declarant-se absolutament contrària a les descàrregues d’internet. Per tant, si tenim en compte que el seu ministeri és qui ha de regular la col·lisió d’interessos que hi ha entre els drets d’autor i la circulació de música i vídeos per la xarxa, ja ens podem imaginar cap on aniran les coses. Aquells que avui es descarreguen música per internet, han/hem de saber que la descàrrega d’un fitxer d’internet amb la legislació espanyola a la mà queda emparada pel Text Refòs de la Llei de la Propietat Intel·lectual (TRLPI) quan protegeix la còpia privada . Aquesta exepcionalitat es dóna també a la majoria de països del nostre entorn. La descàrrega de música suposa la utilització d’alguns dels sistemes P2P o “peer to peer” per a l’intercanvi de fitxers. Els juristes precisen que en realitat el que es fa és una reproducció i comunicació pública de fitxers i d’obres protegides.Vulnerem alguna llei quan accedim a una obra i en fem una còpia privada, i no ho fem per cap ús col·lectiu, ni lucratiu? I si posem l’obra copiada a disposició dels usuaris de la xarxa? Si ho posem tot a disposició del públic amb el sistema P2P infringim la LPI, però no és cap conducta delíctiva amb el Codi Penal a la mà (Art. 270), sobretot a partir d’una circular del 2006 de la Fiscalia General de l’Estat, en la qual s’indica que l’ús de sistemes P2P no pot ser considerat una conducta penada perquè no hi ha l’ànim de lucre. També hi ha un seguit de sentències que neguen l’existència d’un delicte d’infracció de la propietat intel·lectualper l’ús de sistemes d’intercanvi de fitxers via Internet. En sentirem a parlar, em temo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
