Tecnologies, escoles, professors i formació

Una enquesta de la UOC feta pública aquesta setmana ho deixa ben clar: un 30% dels professors de les escoles de l'Estat Espanyol no utilitza mai les noves tecnologies, mentre que un altre 20% només les utilitza un cop al mes. No em sorprèn si tenim en compte un fet cabdal: molts professors van enllestir la seva formació quan internet no existia -estem parlant d'un fenomen molt recent- i no s'han actualitat. Què vull dir amb això? Que des del meu punt de vista és tant o més important que les escoles disposin de la tecnologia com que el professorat els perdi la por. Massa sovint discutim sobre si les escoles han de tenir o no llibres electrònics, si han de tenir o no canons, pissarres digitals.... i que en té més i qui en té menys. Tenir-ne no és sempre sinònim d'utilitzar-les. Educació no s'ha de preocupar només de comprar tecnologia, sinó que prèviament ha de conscienciar el professorat de la necessitat d'utilitzar-les i, és clar, fer-los els cursos de formació corresponents. O el que és el mateix, l'administració hauria d'"obligar" el professorat a reciclar-se.

Exhibicionisme

Avui el diari El Pais (www.elpais.es) feia una "radiografía del bloguero hispano"a partir de l'estudi de bitacoras. com. Segons les seves conclusions, els bloggers són joves -d'entre 25 y 34 anys-, són majoritàriament homes i, en aquest cas, són d'España, Argentina, Mèxico i Xile. Una altra dada interessant: el 34% dels blogs són personals i autobiogràfics, cosa que referma la teoria del meu primer dia -quan vaig estrenar aquest bloc de l'assignatura- en el sentit que els blogs tenen sempre un punt d'exhibicionisme.
Si voleu, podeu llegir l'article complert en aquest enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/internet/Radiografia/bloguero/hispano/elpeputec/20090518elpepunet_1/Tes

Paperetes electròniques

Per primer cop, i com a prova pilot, a les properes eleccions europees es podrà votar, a les urnes que hi hagi a la ciutat de Lleida, amb "paperetes electròniques". Es tracta d'unes paperetes amb codi de barres que llavors, a l'hora del recompte, podran ser llegides amb un lector òptic. Els electors podran votar a través d'un portàtil que hi haurà a cada mesa electoral un cop s'hi hagin identificat amb el DNI electrònic. El resultat? Un recompte fàcil, àgil, eficaç i ràpid. Una prova més d'allò del fons i les formes. Les formes s'hauran millorat. El fons, el mateix de sempre: uns candidats poc apassionants, un sisteme electoral caducat, res de llistes obertes... Vaja, que hi ha coses que la tecnologia no pot arreglar...!!!

Globalització, una novetat?

"Avui dia vivim en un món en el qual la pèrdua d'una collita a Malaisia afecta profundament als treballadors de Birmingham o Detroit, mentre que una negociació a la borsa de Nova York pot arruinar als productors de cacau de l'Àfrica occidental, que amb prou feina coneixen l'existència de Londres i que segurament no saben res d'accions ni de valors. (...)
Aquesta frase, encara que pugui semblar escrita avui mateix, és extreta d'un manual de R.H.S. Crossman, un conegut teòric dels fabians anglesos, inspiradors del laborisme britànic, que data de l'any 1938, i que va ser traduït a l'espanyol tres anys després sota el títol de Biografía del Estado Moderno.
La citava ahir Francesc de Carreras en un article a La Vanguardia (www.lavanguardia.es) parlant sobre la globalització, un concepte que ens sembla tan nou però que en realitat el que té de nou és el nom, perquè sobre alguns conceptes -com es desprén del text- ja s'hi reflexionava abans de la Segona Guerra Mundial.M'ha semblat interessant penjar-ho, perquè a vegades ens sembla que són conceptes molt nous quan, en realitat, no ho són tant. Potser, m'atreveixo a dir, el que és nou és la velocitat amb què es creen determinades eines, i que fan que els avenços tecnològics es crein i s'apliquin més ràpidament que mai. Però els conceptes, en canvi, ja hi són fa temps.

Virus i internet

El virus que aquests dies ens preocupa a tots deu ser l'exemple més clar de la globalització que vivim. És cert que de pandèmies i de virus ja n'hi ha hagut en d'altres ocasions i que la història n'és plena, però la velocitat amb què es pot propagar ara té molt a veure amb la facilitat de moviment de tots plegats. Un mapa de vols situat sobre un mapamundi deu ser indicatiu.
I la segona i tant o més important: les consultes a internet sobre la grip porcina s'ha disparat: 200.000 consultes en quatre dies a l'Estat Espanyol, segons la consultora Nielsen.

Tecnologia´, rellotges i país

Simplement, m'ha fet molta gràcia. Perquè a vegades associem la tecnologia a internet, blocs, Faceboock o Wikis. Però és clar, els avenços tecnològics també es duen poder produir en coses tan simples com els rellotges. L'avenç tecnològic i conceptual, insisteixo, m'ha fet gràcia. Per primer cop una empresa treu al mercat un rellotge que dóna l'hora en català. L'empresa es diu Tictactec07 i el rellotge Horacat. Ja sabeu, suposo que els catalans ens caracteritzem per anar sempre més endavant que la resta de l'estat. A dos quarts, nosaltres ja posem l'hora següent; mentre que a la resta arrosseguen l'hora anterior. Vaja, que quan per a nosaltres són dos quarts de set (ja mirem cap a les set), la resta de l'Estat encara mira enrere i parla de "Las seis y media". Fins i tot amb l'hora sempre hem anat més endavant...

De l'arada al GPS

Dilluns passat el diari El Punt (www.elpunt.cat) publicava una informació certament curiosa: com les noves tecnologies han revolucionat fins i tot el sector agrari. Sembla que les feines tradicionals estiguin renyides amb els nous avenços tecnològics. El reportatge demostra justament el contrari: s'hi expliquen casos reals de pagesos que fan servir el Google Maps per controlar les plagues dels arbres fruiters i de pastors que utilitzen el mòbil i el GPS per controlar els seus ramats fent pasturatge a distància. Ja ho dic al títol del meu bloc: no sé on anirem a parar...